Arxiu d'etiquetes: Esquerra

Xerrada “Límits del creixement i el projecte MEDEAS” amb el Dr. Jordi Solé Ollé.

Xerrada “Límits del creixement i el projecte MEDEAS” amb el Dr. Jordi Solé Ollé. Doctor en Física per la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).

La crisi financera, energètica i ambiental ens duu cap al decreixement forçat?  Com afectarà l’escassetat de combustibles fòssils al model de societat i al proveïment energètic?

Els investigadors del MIT que van elaborar ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT l’any 1972 ja van predir aquesta crisi de recursos naturals. Des de 1984 la humanitat gasta més petroli del que troba. Cap a on ens porta aquest escenari?

La transició a una economia amb baixes emissions de carboni necessita assolir diferents objectius: competitivitat, protecció del medi ambient, creació de llocs de treball i benestar social. En aquest sentit els legisladors en totes les administracions i els diferents actors en diferents àmbits socials necessiten eines que, més enllà del sector energètic, incloguin l’economia i aspectes socials i ambientals. Actualment, la majoria d’eines disponibles no consideren la integració d’aquests aspectes per connectar-los amb el sector energètic. D’altra banda, les eines de modelatge d’energia actuals sovint no tenen la documentació i la transparència necessàries i han estat desenvolupats per a un públic molt especialitzat, això crea problemes pel que fa la validació i comparació dels resultats, així com pel que fa a una revisió independent. Per tant, existeix una necessitat ben urgent d’adaptar o crear noves eines que tinguin en compte aquesta necessària integració de diferents aspectes en les relacions energia-societat-economia-medi ambient a més, amb una total transparència.

El projecte MEDEAS pretén dissenyar i construir un model que vagi en aquesta direcció d’integració d’aspectes socials, econòmics i energètics i que sigui totalment transparent i públic.

Carta abierta de Gabriel Rufián a Oriol Junqueras.

Magnífica carta oberta de Gabriel Rufian a Oriol Junqueras, el dia abans d’anar a visitar-lo a la presó d’Estremera.

#LaDemocràciaSempreGuanya #LlibertatPresosPolítics

Barcelona – Jueves, 01/02/2018

Oriol, ¿cómo estás? El sábado voy a verte. Por aquí todo sigue igual. Dicen que nos ganan. Y nosotros tenemos la autoridad de Macià, la valentía de Companys, la visión de Maragall, la humanidad de Joan Tardà, la conciencia de David Fernández, la luz de Cuixart y la rebeldía de Albano Dante. Tenemos un 1 y 3 de Octubre eternos. Tenemos el recuerdo en la piel del cuero de sus porras. Tenemos la determinación de perderlo todo, por ganarlo todo.

Tenemos un país que utiliza políticos para defenderse y no políticos que utilizan a un país para salvarse. Tenemos el valor de llamar gánster a gánsters. Tenemos la voluntad de luchar por la dignidad de quién sea, ya sea de ‘Santako’,  Vic, Toledo, Huelva, Lugo, Olot u Hospitalet. Tenemos la memoria de nuestros barrios, de lo que fueron y de lo que son. Tenemos amigos en la cárcel de Estremera y del exilio a los que han votado millares.

Tenemos su cuadro podrido escondido en el desván. Tenemos a Guillem Agulló, Lluís Xirinacs y Xavier Vinader mirándonos desde el cielo. Tenemos una patria hecha de los hijos de quienes fueron tratados como esclavos. Tenemos la suerte de haber agotado el miedo. Tenemos la obligación de no perder más. Tenemos más calles que despachos.

Tenemos 100 por cada uno de los que encarcelan y encarcelarán. Tenemos más políticos en plazas que en palacios. Tenemos reyes de los que matan dragones por secuestrar a princesas y no de los que amenazan a pueblos por votar. Tenemos el peso de nuestras conciencias y no de nuestros bolsillos. Tenemos al otro por delante del yo. Tenemos el alma dorada. Tenemos dos millones de ilusiones. Tenemos memoria para dar y tomar.

Tenemos años para dar a una causa y más aún para disfrutarla. Tenemos hijos por los que pelear. Tenemos a valientes encarcelados por corruptos. Tenemos el día que salgas y todos los que vendrán. Tenemos a 70 diputados otra vez. Tenemos un país ganado a pulso que defender. Tenemos todo esto y aún dicen que nos ganan. Por aquí todo sigue igual. Un abrazo, amigo. El sábado te veo.

Visita a la Manresa ignasiana – ERC Manresa

 

La secció local de ERC Manresa hem organitzat una visita de la Manresa ignasiana, on de la mà de Josep Huguet ens hem acostat a detalls, moltes vegades poc coneguts, de Sant Ignasi de Loiola. Posem en valor el patrimoni cultural i arquitectònic de la ciutat de Manresa. Tenim un munt de coses interesants per descobrir.

 

 

 

 

Capella de Sant Pau

 

 

 

El Pont Vell:

 

 

El Pont Vell travessa el riu Cardener a l’entrada sud-oest de Manresa. D’origen romà, l’actual es tracta d’una reconstrucció fidel del pont medieval que data del segle XII, del qual se’n conserven les bases dels arcs centrals. El pont fou destruit l’any 1939 a causa d’un bombardeig i fou reconstruit entre 1960 i 1962. El pont dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 metres sobre el riu.

 

 

 

Capella de Sant Pau.-

 

 

Construïda el 1308, sota l’advocació de sant Marc i santa Bàrbara. El 1412 va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau. Al segle XV, en establir-s’hi monjos de Valldaura, esdevingué priorat cistercenc.

 

 

Entre 1522 i 1523 Ignasi de Loiola hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, un “home molt espiritual”, a qui intentà retrobar en un segon viatge a Manresa, quan ja havia mort. Anant cap a Sant Pau, seguint “el camí vora el riu”, Ignasi va tenir la Il·lustració del Cardener.

 

Ignasi hi conegué Alfonso de Agurreta, prior del convent i responsable també de l’Hospital de Santa Llúcia, que n’esdevingué un dels seus principals confessors. Procedent de Terra Santa, Ignasi tornà a Manresa amb la intenció de quedar-s’hi, però la mort del seu amic el portà de nou a Barcelona.

 

 

El 1700 l’ermita i el seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes, el conjunt fou confiscat i passà a particulars.

 

 

Pou de Llum:

 

 

El Pou de Llum, instal·lat per Fernando Prats el 2008, inclou una perforació de 15 metres, símbol de la connexió entre diferents punts de la Terra a través de l’experiència mística. En una espiral, hi apareixen 117 personalitats místiques. L’obra forma part del projecte artístic Del Cardener a l’Antàrtida (2001-2004).

 

 

Aquest lloc -la Balconada- correspondria al punt on Ignasi de Loiola tingué la Il·lustració del Cardener, que simbolitza el naixement de la seva missió apostòlica, a través d’una nova percepció del món, tal com ell mateix explica en un fragment de l’Autobiografia, reproduït al monument.

 

 

 

 

Panoràmica de Manresa des del Pou de Llum, al mirador de la Balconada.

 

 

Creu del tort:

 

Originaria del segle XIV, fou uns dels llocs on Sant Ignasi s’aturava sovint a pregar.

 

 

 

 

 

Museu Comarcal de Manresa

 

 

L’ajuntament de Manresa va inaugurar l’any 1896 el primer museu municipal, que ha anat creixent al llarg dels anys i d’acord amb les vicissituds de la història de la ciutat. Des de 1977, té el nom de Museu Comarcal de Manresa. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s’hi exposen se centren en l’art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

 

 

Ocupa dues plantes en l’edifici de l’Antic col·legi de Sant Ignasi –on també hi ha l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Oficina municipal de Turisme. És un edifici de planta cuadrada organitzat a partir d’un amplíssim claustre, d’ordre neoclàssic, construit per l’orde jesuïta a mitjan segle XVII, i destinat a centre d’ensenyament.

 

 

 

Visita al Museu Comarcal de Manresa

 

 

El Pou de la Gallina:

 

 

Al Carrer Sobrerroca hi trobem un pou que, segons explica la llegenda, un bon dia hi caigué una gallina que una nena, Agnès, estava cuidant. La gallina era de la seva madrastra i, Agnès, que li tenia molta por, demanà a Sant Ignasi que li tregués la gallina viva del pou i així succeí.

 

 

Al segle XVIII s’hi erigí una capella per recordar aquest miracle relacionat amb el sant.

 

 

Capella de Sant Ignasi malalt:

 

 

En la seva estada a Manresa, sant Ignasi va estar malalt i fou acollit a casa de la família Amigant.

 

Posteriorment s’hi construí una capella, inaugurada el 1703 i renovada el 1778. Edifici reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local profundament rehabilitat el 2015 en el marc de la campanya de l’Ajuntament de Manresa per la recuperació i posada en valor de tots aquells emplaçaments de la ciutat amb els quals Sant Ignasi de Loiola va tenir relació, amb motiu del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi a Manresa, que se celebrarà el 2022.

 

La capella està oberta al public cada dia de 10h a 20h.

 

 

 

Capella de Sant Ignasi malalt

 

 

 

 

 

Espai Manresa 1522 a Sant Domènec

 

 

El descans del pelegrí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
   
 
 

Premi Maria Casajuana 2016

15a edició del Premi Maria Casajuana.
Com cada any, amb motiu del dia internacional de la dona que es celebra el dia 8 de març, organitzem una nova edició del Premi Maria Casajuana, enguany la 15a edició.
Aquest premi va ser instaurat l’any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa. És un guardó a nom i record de Maria Casajuana, manresana i republicana, que simbolitza la lluita, l’esforç, la constància, i la implicació de la dona en la vida laboral i social, a més de l’amor pel nostre país.
Premi Maria Casajuana
Dia internacional de les dones
El jurat d’aquest any, ha decidit, per unanimitat, que la mereixedora del premi sigui ROSA SERRANO.
Rosa Serrano i Centelles va néixer a Sabadell, al Vallès occidental, el 1960. Va anar a la universitat de Barcelona on es va doctorar en Geografia.

L’any 2002 neix la seva filla Alícia. El 2004, quan comença a treballar a La Salle, l’Alícia rep el diagnòstic d’autisme només amb dos anys. A partir d’aleshores la vida de la Rosa i la de tota la família fa el canvi definitiu. La Rosa entra a l’associació AFATD de Manresa per treballar a favor dels infants amb TEA i el 2012 crea el CR TEA CC (Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista de la Catalunya Central) juntament amb la psicòloga Queralt Burgaya. Aquest centre va obrir les seves portes al barri de la Parada al març del 2013.

Actualment continua essent professora de La Salle Manresa, tutora d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya, examinadora de català d’adults, i especialment voluntària al CR TEA CC del qual n’és la presidenta. Al gener d’aquest any va ser escollida també presidenta de la FECA, la nova Federació Catalana d’Autisme que aglutina 10 entitats que treballen per millorar la vida de les persones amb TEA.
Enguany, el lliurament del premi tindrà lloc el dimarts dia 8 de març a les 9 del vespre en el marc d’un sopar a l’Espai Gastronòmic Kursaal (Pg. Pere III, 35). El preu del sopar és de 20€ i és necessari confirmar assistència a l’adreça bages@esquerra.org o al telèfon 93.872.63.52.