Arxiu de la categoria: Esquerra

Carta abierta de Gabriel Rufián a Oriol Junqueras.

Magnífica carta oberta de Gabriel Rufian a Oriol Junqueras, el dia abans d’anar a visitar-lo a la presó d’Estremera.

#LaDemocràciaSempreGuanya #LlibertatPresosPolítics

Barcelona – Jueves, 01/02/2018

Oriol, ¿cómo estás? El sábado voy a verte. Por aquí todo sigue igual. Dicen que nos ganan. Y nosotros tenemos la autoridad de Macià, la valentía de Companys, la visión de Maragall, la humanidad de Joan Tardà, la conciencia de David Fernández, la luz de Cuixart y la rebeldía de Albano Dante. Tenemos un 1 y 3 de Octubre eternos. Tenemos el recuerdo en la piel del cuero de sus porras. Tenemos la determinación de perderlo todo, por ganarlo todo.

Tenemos un país que utiliza políticos para defenderse y no políticos que utilizan a un país para salvarse. Tenemos el valor de llamar gánster a gánsters. Tenemos la voluntad de luchar por la dignidad de quién sea, ya sea de ‘Santako’,  Vic, Toledo, Huelva, Lugo, Olot u Hospitalet. Tenemos la memoria de nuestros barrios, de lo que fueron y de lo que son. Tenemos amigos en la cárcel de Estremera y del exilio a los que han votado millares.

Tenemos su cuadro podrido escondido en el desván. Tenemos a Guillem Agulló, Lluís Xirinacs y Xavier Vinader mirándonos desde el cielo. Tenemos una patria hecha de los hijos de quienes fueron tratados como esclavos. Tenemos la suerte de haber agotado el miedo. Tenemos la obligación de no perder más. Tenemos más calles que despachos.

Tenemos 100 por cada uno de los que encarcelan y encarcelarán. Tenemos más políticos en plazas que en palacios. Tenemos reyes de los que matan dragones por secuestrar a princesas y no de los que amenazan a pueblos por votar. Tenemos el peso de nuestras conciencias y no de nuestros bolsillos. Tenemos al otro por delante del yo. Tenemos el alma dorada. Tenemos dos millones de ilusiones. Tenemos memoria para dar y tomar.

Tenemos años para dar a una causa y más aún para disfrutarla. Tenemos hijos por los que pelear. Tenemos a valientes encarcelados por corruptos. Tenemos el día que salgas y todos los que vendrán. Tenemos a 70 diputados otra vez. Tenemos un país ganado a pulso que defender. Tenemos todo esto y aún dicen que nos ganan. Por aquí todo sigue igual. Un abrazo, amigo. El sábado te veo.

Visita a la Manresa ignasiana – ERC Manresa

 

La secció local de ERC Manresa hem organitzat una visita de la Manresa ignasiana, on de la mà de Josep Huguet ens hem acostat a detalls, moltes vegades poc coneguts, de Sant Ignasi de Loiola. Posem en valor el patrimoni cultural i arquitectònic de la ciutat de Manresa. Tenim un munt de coses interesants per descobrir.

 

 

 

 

Capella de Sant Pau

 

 

 

El Pont Vell:

 

 

El Pont Vell travessa el riu Cardener a l’entrada sud-oest de Manresa. D’origen romà, l’actual es tracta d’una reconstrucció fidel del pont medieval que data del segle XII, del qual se’n conserven les bases dels arcs centrals. El pont fou destruit l’any 1939 a causa d’un bombardeig i fou reconstruit entre 1960 i 1962. El pont dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 metres sobre el riu.

 

 

 

Capella de Sant Pau.-

 

 

Construïda el 1308, sota l’advocació de sant Marc i santa Bàrbara. El 1412 va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau. Al segle XV, en establir-s’hi monjos de Valldaura, esdevingué priorat cistercenc.

 

 

Entre 1522 i 1523 Ignasi de Loiola hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, un “home molt espiritual”, a qui intentà retrobar en un segon viatge a Manresa, quan ja havia mort. Anant cap a Sant Pau, seguint “el camí vora el riu”, Ignasi va tenir la Il·lustració del Cardener.

 

Ignasi hi conegué Alfonso de Agurreta, prior del convent i responsable també de l’Hospital de Santa Llúcia, que n’esdevingué un dels seus principals confessors. Procedent de Terra Santa, Ignasi tornà a Manresa amb la intenció de quedar-s’hi, però la mort del seu amic el portà de nou a Barcelona.

 

 

El 1700 l’ermita i el seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes, el conjunt fou confiscat i passà a particulars.

 

 

Pou de Llum:

 

 

El Pou de Llum, instal·lat per Fernando Prats el 2008, inclou una perforació de 15 metres, símbol de la connexió entre diferents punts de la Terra a través de l’experiència mística. En una espiral, hi apareixen 117 personalitats místiques. L’obra forma part del projecte artístic Del Cardener a l’Antàrtida (2001-2004).

 

 

Aquest lloc -la Balconada- correspondria al punt on Ignasi de Loiola tingué la Il·lustració del Cardener, que simbolitza el naixement de la seva missió apostòlica, a través d’una nova percepció del món, tal com ell mateix explica en un fragment de l’Autobiografia, reproduït al monument.

 

 

 

 

Panoràmica de Manresa des del Pou de Llum, al mirador de la Balconada.

 

 

Creu del tort:

 

Originaria del segle XIV, fou uns dels llocs on Sant Ignasi s’aturava sovint a pregar.

 

 

 

 

 

Museu Comarcal de Manresa

 

 

L’ajuntament de Manresa va inaugurar l’any 1896 el primer museu municipal, que ha anat creixent al llarg dels anys i d’acord amb les vicissituds de la història de la ciutat. Des de 1977, té el nom de Museu Comarcal de Manresa. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s’hi exposen se centren en l’art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

 

 

Ocupa dues plantes en l’edifici de l’Antic col·legi de Sant Ignasi –on també hi ha l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Oficina municipal de Turisme. És un edifici de planta cuadrada organitzat a partir d’un amplíssim claustre, d’ordre neoclàssic, construit per l’orde jesuïta a mitjan segle XVII, i destinat a centre d’ensenyament.

 

 

 

Visita al Museu Comarcal de Manresa

 

 

El Pou de la Gallina:

 

 

Al Carrer Sobrerroca hi trobem un pou que, segons explica la llegenda, un bon dia hi caigué una gallina que una nena, Agnès, estava cuidant. La gallina era de la seva madrastra i, Agnès, que li tenia molta por, demanà a Sant Ignasi que li tregués la gallina viva del pou i així succeí.

 

 

Al segle XVIII s’hi erigí una capella per recordar aquest miracle relacionat amb el sant.

 

 

Capella de Sant Ignasi malalt:

 

 

En la seva estada a Manresa, sant Ignasi va estar malalt i fou acollit a casa de la família Amigant.

 

Posteriorment s’hi construí una capella, inaugurada el 1703 i renovada el 1778. Edifici reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local profundament rehabilitat el 2015 en el marc de la campanya de l’Ajuntament de Manresa per la recuperació i posada en valor de tots aquells emplaçaments de la ciutat amb els quals Sant Ignasi de Loiola va tenir relació, amb motiu del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi a Manresa, que se celebrarà el 2022.

 

La capella està oberta al public cada dia de 10h a 20h.

 

 

 

Capella de Sant Ignasi malalt

 

 

 

 

 

Espai Manresa 1522 a Sant Domènec

 

 

El descans del pelegrí