Arxiu de la categoria: ERC

Xerrada “Límits del creixement i el projecte MEDEAS” amb el Dr. Jordi Solé Ollé.

Xerrada “Límits del creixement i el projecte MEDEAS” amb el Dr. Jordi Solé Ollé. Doctor en Física per la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).

La crisi financera, energètica i ambiental ens duu cap al decreixement forçat?  Com afectarà l’escassetat de combustibles fòssils al model de societat i al proveïment energètic?

Els investigadors del MIT que van elaborar ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT l’any 1972 ja van predir aquesta crisi de recursos naturals. Des de 1984 la humanitat gasta més petroli del que troba. Cap a on ens porta aquest escenari?

La transició a una economia amb baixes emissions de carboni necessita assolir diferents objectius: competitivitat, protecció del medi ambient, creació de llocs de treball i benestar social. En aquest sentit els legisladors en totes les administracions i els diferents actors en diferents àmbits socials necessiten eines que, més enllà del sector energètic, incloguin l’economia i aspectes socials i ambientals. Actualment, la majoria d’eines disponibles no consideren la integració d’aquests aspectes per connectar-los amb el sector energètic. D’altra banda, les eines de modelatge d’energia actuals sovint no tenen la documentació i la transparència necessàries i han estat desenvolupats per a un públic molt especialitzat, això crea problemes pel que fa la validació i comparació dels resultats, així com pel que fa a una revisió independent. Per tant, existeix una necessitat ben urgent d’adaptar o crear noves eines que tinguin en compte aquesta necessària integració de diferents aspectes en les relacions energia-societat-economia-medi ambient a més, amb una total transparència.

El projecte MEDEAS pretén dissenyar i construir un model que vagi en aquesta direcció d’integració d’aspectes socials, econòmics i energètics i que sigui totalment transparent i públic.

Carta abierta de Gabriel Rufián a Oriol Junqueras.

Magnífica carta oberta de Gabriel Rufian a Oriol Junqueras, el dia abans d’anar a visitar-lo a la presó d’Estremera.

#LaDemocràciaSempreGuanya #LlibertatPresosPolítics

Barcelona – Jueves, 01/02/2018

Oriol, ¿cómo estás? El sábado voy a verte. Por aquí todo sigue igual. Dicen que nos ganan. Y nosotros tenemos la autoridad de Macià, la valentía de Companys, la visión de Maragall, la humanidad de Joan Tardà, la conciencia de David Fernández, la luz de Cuixart y la rebeldía de Albano Dante. Tenemos un 1 y 3 de Octubre eternos. Tenemos el recuerdo en la piel del cuero de sus porras. Tenemos la determinación de perderlo todo, por ganarlo todo.

Tenemos un país que utiliza políticos para defenderse y no políticos que utilizan a un país para salvarse. Tenemos el valor de llamar gánster a gánsters. Tenemos la voluntad de luchar por la dignidad de quién sea, ya sea de ‘Santako’,  Vic, Toledo, Huelva, Lugo, Olot u Hospitalet. Tenemos la memoria de nuestros barrios, de lo que fueron y de lo que son. Tenemos amigos en la cárcel de Estremera y del exilio a los que han votado millares.

Tenemos su cuadro podrido escondido en el desván. Tenemos a Guillem Agulló, Lluís Xirinacs y Xavier Vinader mirándonos desde el cielo. Tenemos una patria hecha de los hijos de quienes fueron tratados como esclavos. Tenemos la suerte de haber agotado el miedo. Tenemos la obligación de no perder más. Tenemos más calles que despachos.

Tenemos 100 por cada uno de los que encarcelan y encarcelarán. Tenemos más políticos en plazas que en palacios. Tenemos reyes de los que matan dragones por secuestrar a princesas y no de los que amenazan a pueblos por votar. Tenemos el peso de nuestras conciencias y no de nuestros bolsillos. Tenemos al otro por delante del yo. Tenemos el alma dorada. Tenemos dos millones de ilusiones. Tenemos memoria para dar y tomar.

Tenemos años para dar a una causa y más aún para disfrutarla. Tenemos hijos por los que pelear. Tenemos a valientes encarcelados por corruptos. Tenemos el día que salgas y todos los que vendrán. Tenemos a 70 diputados otra vez. Tenemos un país ganado a pulso que defender. Tenemos todo esto y aún dicen que nos ganan. Por aquí todo sigue igual. Un abrazo, amigo. El sábado te veo.

La democràcia sempre guanya

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de consellers han de tornar al lloc del que legitimament no haurien d’haver sigut expulsats mai.

Per justicia !!!

Per dignitat !!!

Per legitimitat !!!

Cal restablir el govern de la Generalitat de Catalunya.

Fora els usurpadors del 155, que s’atorguen per la força el que els hi neguen les urnes.

Visita a la Manresa ignasiana – ERC Manresa

 

La secció local de ERC Manresa hem organitzat una visita de la Manresa ignasiana, on de la mà de Josep Huguet ens hem acostat a detalls, moltes vegades poc coneguts, de Sant Ignasi de Loiola. Posem en valor el patrimoni cultural i arquitectònic de la ciutat de Manresa. Tenim un munt de coses interesants per descobrir.

 

 

 

 

Capella de Sant Pau

 

 

 

El Pont Vell:

 

 

El Pont Vell travessa el riu Cardener a l’entrada sud-oest de Manresa. D’origen romà, l’actual es tracta d’una reconstrucció fidel del pont medieval que data del segle XII, del qual se’n conserven les bases dels arcs centrals. El pont fou destruit l’any 1939 a causa d’un bombardeig i fou reconstruit entre 1960 i 1962. El pont dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 metres sobre el riu.

 

 

 

Capella de Sant Pau.-

 

 

Construïda el 1308, sota l’advocació de sant Marc i santa Bàrbara. El 1412 va ser cedida a uns ermitans de Montserrat, que la van posar sota l’advocació de sant Pau. Al segle XV, en establir-s’hi monjos de Valldaura, esdevingué priorat cistercenc.

 

 

Entre 1522 i 1523 Ignasi de Loiola hi va fer amistat amb el prior, Alfonso de Agurreta, un “home molt espiritual”, a qui intentà retrobar en un segon viatge a Manresa, quan ja havia mort. Anant cap a Sant Pau, seguint “el camí vora el riu”, Ignasi va tenir la Il·lustració del Cardener.

 

Ignasi hi conegué Alfonso de Agurreta, prior del convent i responsable també de l’Hospital de Santa Llúcia, que n’esdevingué un dels seus principals confessors. Procedent de Terra Santa, Ignasi tornà a Manresa amb la intenció de quedar-s’hi, però la mort del seu amic el portà de nou a Barcelona.

 

 

El 1700 l’ermita i el seu entorn van ser comprats per la Companyia de Jesús. El 1767, amb l’expulsió dels jesuïtes, el conjunt fou confiscat i passà a particulars.

 

 

Pou de Llum:

 

 

El Pou de Llum, instal·lat per Fernando Prats el 2008, inclou una perforació de 15 metres, símbol de la connexió entre diferents punts de la Terra a través de l’experiència mística. En una espiral, hi apareixen 117 personalitats místiques. L’obra forma part del projecte artístic Del Cardener a l’Antàrtida (2001-2004).

 

 

Aquest lloc -la Balconada- correspondria al punt on Ignasi de Loiola tingué la Il·lustració del Cardener, que simbolitza el naixement de la seva missió apostòlica, a través d’una nova percepció del món, tal com ell mateix explica en un fragment de l’Autobiografia, reproduït al monument.

 

 

 

 

Panoràmica de Manresa des del Pou de Llum, al mirador de la Balconada.

 

 

Creu del tort:

 

Originaria del segle XIV, fou uns dels llocs on Sant Ignasi s’aturava sovint a pregar.

 

 

 

 

 

Museu Comarcal de Manresa

 

 

L’ajuntament de Manresa va inaugurar l’any 1896 el primer museu municipal, que ha anat creixent al llarg dels anys i d’acord amb les vicissituds de la història de la ciutat. Des de 1977, té el nom de Museu Comarcal de Manresa. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s’hi exposen se centren en l’art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya.

 

 

Ocupa dues plantes en l’edifici de l’Antic col·legi de Sant Ignasi –on també hi ha l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Oficina municipal de Turisme. És un edifici de planta cuadrada organitzat a partir d’un amplíssim claustre, d’ordre neoclàssic, construit per l’orde jesuïta a mitjan segle XVII, i destinat a centre d’ensenyament.

 

 

 

Visita al Museu Comarcal de Manresa

 

 

El Pou de la Gallina:

 

 

Al Carrer Sobrerroca hi trobem un pou que, segons explica la llegenda, un bon dia hi caigué una gallina que una nena, Agnès, estava cuidant. La gallina era de la seva madrastra i, Agnès, que li tenia molta por, demanà a Sant Ignasi que li tregués la gallina viva del pou i així succeí.

 

 

Al segle XVIII s’hi erigí una capella per recordar aquest miracle relacionat amb el sant.

 

 

Capella de Sant Ignasi malalt:

 

 

En la seva estada a Manresa, sant Ignasi va estar malalt i fou acollit a casa de la família Amigant.

 

Posteriorment s’hi construí una capella, inaugurada el 1703 i renovada el 1778. Edifici reconegut com a Bé Cultural d’Interès Local profundament rehabilitat el 2015 en el marc de la campanya de l’Ajuntament de Manresa per la recuperació i posada en valor de tots aquells emplaçaments de la ciutat amb els quals Sant Ignasi de Loiola va tenir relació, amb motiu del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi a Manresa, que se celebrarà el 2022.

 

La capella està oberta al public cada dia de 10h a 20h.

 

 

 

Capella de Sant Ignasi malalt

 

 

 

 

 

Espai Manresa 1522 a Sant Domènec

 

 

El descans del pelegrí

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 
   
 
 

Premi Maria Casajuana 2016

15a edició del Premi Maria Casajuana.
Com cada any, amb motiu del dia internacional de la dona que es celebra el dia 8 de març, organitzem una nova edició del Premi Maria Casajuana, enguany la 15a edició.
Aquest premi va ser instaurat l’any 2002 per la Secció Local d’ERC i de les JERC de Manresa. És un guardó a nom i record de Maria Casajuana, manresana i republicana, que simbolitza la lluita, l’esforç, la constància, i la implicació de la dona en la vida laboral i social, a més de l’amor pel nostre país.
Premi Maria Casajuana
Dia internacional de les dones
El jurat d’aquest any, ha decidit, per unanimitat, que la mereixedora del premi sigui ROSA SERRANO.
Rosa Serrano i Centelles va néixer a Sabadell, al Vallès occidental, el 1960. Va anar a la universitat de Barcelona on es va doctorar en Geografia.

L’any 2002 neix la seva filla Alícia. El 2004, quan comença a treballar a La Salle, l’Alícia rep el diagnòstic d’autisme només amb dos anys. A partir d’aleshores la vida de la Rosa i la de tota la família fa el canvi definitiu. La Rosa entra a l’associació AFATD de Manresa per treballar a favor dels infants amb TEA i el 2012 crea el CR TEA CC (Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista de la Catalunya Central) juntament amb la psicòloga Queralt Burgaya. Aquest centre va obrir les seves portes al barri de la Parada al març del 2013.

Actualment continua essent professora de La Salle Manresa, tutora d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya, examinadora de català d’adults, i especialment voluntària al CR TEA CC del qual n’és la presidenta. Al gener d’aquest any va ser escollida també presidenta de la FECA, la nova Federació Catalana d’Autisme que aglutina 10 entitats que treballen per millorar la vida de les persones amb TEA.
Enguany, el lliurament del premi tindrà lloc el dimarts dia 8 de març a les 9 del vespre en el marc d’un sopar a l’Espai Gastronòmic Kursaal (Pg. Pere III, 35). El preu del sopar és de 20€ i és necessari confirmar assistència a l’adreça bages@esquerra.org o al telèfon 93.872.63.52.

Els acords ens permeten avançar

Finalment tenim acord… o millor dit: acords. Amb pocs dies de diferència s’han tancat els acords de govern municipal i nacional. El primer ha de permetre que els regidors del grup municipal d’ERC, que han estat col·laborant des de fora a la governabilitat de la ciutat, ara hi participin activament. El segon ens permetrà avançar cap a la República Catalana lliure, sobirana i socialment més justa.
 
Respecte a l’acord de govern municipal, era el moment de fer el pas. Els dubtes existents després de les eleccions del mes de maig s’han esvaït. Especialment el paper d’UDC a la coalició amb CiU respecte al procés. També hi ha ajudat considerablement l’experiència positiva, al llarg del període d’acord de governabilitat, que ha permès vèncer possibles desconfiances, així com els ponts establerts a través del projecte nacional de Junts pel Sí.
 
Cal admetre que tenim una perspectiva i unes formes de treballar molt diferents. Però per fer política, moltes vegades cal arribar a acords que ens permeten avançar. Els immobilismes no ens porten enlloc, i n’hem tingut un exemple molt clar aquests dies a la política nacional. Ara, tot i la manca conjuntural de recursos, ens posem al servei de la ciutat. Tenim clars els objectius prioritaris: millorar la qualitat de vida de les persones i revitalitzar econòmicament la ciutat.
 
Des del punt de vista nacional, la política d’acords per tal d’avançar, també ha triomfat. Quan tothom donava per trencades totes les opcions d’acostament, Oriol Junqueras ens recordava que fins l’últim moment calia continuar negociant. Era necessari posar el país i la voluntat de la majoria dels catalans i catalanes  per sobre dels interessos de partit. Ens calia fer política en majúscules. L’experiència ens ha demostrat que tenia tota la raó.
 
El no acord hauria tingut un preu molt elevat per tothom. Unes noves eleccions al març ens haurien deixat tocats, i haurien suposat un retrocés en les aspiracions de construcció de la República Catalana, que hauria sigut difícilment justificable davant la majoria dels catalans sobiranistes.
 
Tot i això, a Esquerra ha continuat imperant el sentit de país per sobre dels interessos electorals, jugant un paper fonamental en l’acostament de les parts més enfrontades entre elles. Cal recordar les paraules de Joan Tardà: “Unes eleccions al març serien un delicte d’alta traïció”.
 
És evident que el paper d’ERC per aconseguir que l’acord fructifiqués ha sigut titànic. Una feina que potser no ha estat visible, però no hi ha dubte que ha sigut molt efectiva. Callar quan calia callar, i parlar quan calia parlar. Dient en cada moment allò que calia per fer possible l’acostament de les parts. Hi ha una cita que diu “Som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules”, i modestament crec que s’hauria haver aplicat més al llarg de les negociacions.
 
Finalment, cal fer justícia, i reconèixer a Ramon Fontdevila, Mireia Estefanell i Marc Aloy per la gran tasca negociadora duta a terme per materialitzar l’acord de govern a Manresa.
 
I com no, a Marta Rovira, Pere Aragonès, Lluís Salvador i Toni Comin, entre molts d’altres, per la tasca realitzada a les negociacions nacionals i per la generositat desplegada per ERC.
 
Manel Tàpia

Secretari d’organització d’ERC Manresa

See more at: http://locals.esquerra.cat/manresa/opinio/29010/els-acords-ens-permeten-avancar#sthash.TkGr8qcK.dpuf

L´assemblea d´ERC Manresa avala la nova executiva encapçalada per Ramon Fontdevila

L’equip està format per una mescla entre dirigents històrics i noves incorporacions. L’assemblea d’ERC Manresa d´aquest dimecres ha reunit prop d´una trentena de militants per escollir la nova executiva de la secció local de Manresa. Els militants van escollir gairebé per unanimitat (només amb un vot en blanc) la candidatura que presentava Ramon Fontdevila.

L´equip que acompanya Fontdevila és una mescla equilibrada entre dirigents històrics del partit i de noves incorporacions. A més de l´experiència del propi Fontdevila, regidor durant 12 anys a l’ajuntament de Manresa, l´equip comptarà amb el suport d´Enric Aloy, Alba Alsina i Josep Huguet. L’objectiu, però, és de fer una transició els propers anys, per tal de rellevar i rejovenir gradualment l’executiva local.

Segons Fontdevila, “ens cal una SL encara més dinàmica, capaç d´arribar arreu de la ciutat. De connectar-hi per tal d´escoltar i opinar, per tal d´anar decidint fins els aspectes més complexos de la gestió pública. Per tal d´empènyer, també, en el camí que estem fent plegats cap a la independència, per sobre dels dubtes o els temors. Per tot això penso també en una Executiva àgil i àmplia, que acompany i ERC en el seu trajecte amb la societat civil més viva de Manresa”.

 

 

La composició de la nova executiva Presidència:

Ramon Fontdevila i Subirana

Secretaria d´Organització: Manel Tàpia i Rius

Secretaria de Finances: Miquel Leon i Pardo

Secretaria d´Imatge i Comunicació: Xavier Olivé i Ramon

Secretaria de Política Municipal: Enric Aloy i Bosch

Secretaria de les Dones: Alba Baltiérrez i Alier

Secretaria d´Entorn i activitats: Josep Heras i Solà

Secretaria de la Gent Gran i Barris: Teresa Sanchez Barrocal

Secretaria de Polítiques Sectorials: David Raluy Salamero

Portaveu del Grup Municipal: Mireia Estefanell Medina

 

Vocals per a l´executiva mensual ampliada:

Alba Alsina Serra

Josep Huguet i Biosca

Joan Lluís Santolària

Jordi Vidal Moncunill

Agraïment a Pere Culell

El punt emotiu de l´assemblea va ser sens dubte l´ovació que es va endur Pere Culell, el cap de llista ara recentment dimitit. Diverses intervencions van reconèixer la feina feta, i van agrair el seu lideratge durant els darrers quatre anys, al qual s´atribueix en bona part els bons resultats de les passades eleccions municipals.

El projecte polític d´Esquerra, va dir Josep Huguet, “és una marató, amb obstacles i relleus. En aquesta marató, sens dubte que serà important el relleu que ha portat aquests anys Pere Culell”.

Sanejats

L´assemblea va començar amb l´aprovació de l´informe polític de Marc Aloy, president de la secció local els dos darrers anys, i de l´informe econòmic del tresorer, Joan Perarnau, que va destacar que el partit té els comptes sanejats i que la darrera campanya electoral es va poder abordar sense necessitat de demanar préstecs ni aportacions especials.