Perquè sóc Republicà

Monarquia no

Avui el Borbó ha vingut a Catalunya.

Un bon moment per recordar perquè sóc republicà, i no crec que la monarquía em representi.

Tinc diversos motius, exposo els principals:

  • La monarquia va ser imposada pel règim franquista i ningú l’ha votat.
  • Representa a una institució totalment masclista, patriarcal i classista.
  • És contraria als articles 1 i 2 de la Declaració Universal del Drets Humans:
    • Art. 1.”Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y dotados como están de razón y conciencia deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”
    • Art. 2.“Toda persona tiene todos los derechos y libertades proclamados en esta declaración, sin distinción alguna de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de cualquier otra índole u origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición”.
  • La Constitució que algun diuen que l’avala, va ser votada en el context de la por i  amb molts partits polítics encara il·legalitzats. A més, la majoria de la gent que van votar la Constitució, avui ja son morts. A la resta se’ns nega el dret a votar-la.
  • És una institució poc transparent, i que tampoc pretén ser-ho.
  • Ens costa un grapat de diners cada any, que es podrien destinar a altres temes molt més profitosos.

 

Homenatge a les persones afusellades al Camp de la Bota

Avui he tingut l’oportunitat d’assistir a l’acte d’homenatge a les persones afusellades al Camp de la Bota, al municipi de Sant Adrià de Besòs, en representació de la secció local d’Esquerra Republicana de Manresa, que hi va perdre algun dels seus membres.

Un acte emotiu, de recuperació de la memòria històrica, i d’homenatge a unes persones que van ser assassinades pel règim feixista per defensar la seva ideologia.

Felicito als companys i companyes de la SL d’Esquerra Sant Adrià per l’organització de l’acte, així com la seva perseverància en lluitar per la dignificació d’un espai , que en paraules del regidor Ruben Arenas “actualment en un lloc totalment indigne i molt lluny del reconeixement i espai que mereixen els que van patir la repressió i van ser cruelment assassinats a aquest espai.”

El regidor Antoni Velez, ens ha recordat que la injustícia del camp de la bota supera l’abast local, ja que unes 1.700 persones de tot arreu van ser afusellats aquí.  Homes, dones i fins i tot algun menor van perdre la vida al Camp de la Bota.

El castell del Camp de la Bota  fou un edifici militar construït l’any 1858 al municipi de Sant Adrià de Besòs

Al principi de la guerra civil el castell es va utilitzar com a lloc d’afusellaments de militars sublevats. Després de la victòria de les tropes franquistes es va transformar en una presó on fins a l’any 1952 es van afusellar unes 1.700 persones —republicans, anarquistes i d’altres perseguits pel règim franquista.

Repasant les dades de memoria.cat podem esbrinar que fins a 42 de les persones afusellades estaven vinculades  a la ciutat de Manresa (més informació a memòria.cat  ).

Els mossos son la meva policia

Policia d'aquí i policia d'allà

Aquesta és la negligencia dels mossos, la nostra policia. Escoltem-ho bé, perque és escandalós:

Auxiliar al ferits i garantir la seguretat de menors. Amb l'agravant d'haver acabat amb una cel.lula terorrista uns mesos abans, amb una feina gairebé impecable.

Per ser gent de bé, per rebre medalles i unes vacances pagades amb homenatge inclòs haurien d'haber-nos estomacat, a tots, a gran i petits, per sediciosos.

A por ellos !!!

També haurien d'haber tingut de confident protegit a algun terrosista assassí.

Sense oblidar el fet d'haver de falsificar algunes proves i informes.

Pero no... no és així. La nostra policia ens protegeix enlloc de picar-nos.

Ens haurem de conformar. Quin remei ens queda.

 

Catalanofobia

Veure com alguns personatges grotescos es manifesten a les xarxes, malgrat lamentablement és força habitual, no deixa de causar-me una certa sorpresa. Quant sembla que no hi ha marge per pujar un nivell, em demostren que m’equivoco.

Aquests dies hem vist un vídeo que a qualsevol país civilitzat hauria de tenir conseqüències. Ja veurem si aquí les tindrà. Jo crec que no.

La manipulació dels mitjans de comunicació, amb la connivència de polítics oportunistes esperonats per un sistema judicial polititzat, ataca sense cap tipus d’escrúpol a les ments més febles, a les persones més incultes i primàries, despertant la bestia que porten dins.

Tinc una barreja de sentiments: primer em ve la ràbia, però després més reflexivament, sento llàstima. Son pobres persones, víctimes de la seva ignorància i de l’oportunisme d’altres.

I mentrestant, els autèntics responsables d’aquest odi es senten impunes, i malauradament sembla que ho son.

Acte de CDR Manresa Zona Est – Dissabte 17/02/18 a partir de les 12 h

Dissabte 17 de febrer a partir de les 12:00h al centre cívic Joan Amades (c/sant Blai 14)

ACTE PER LA LLIBERTAT DELS PRESOS🎗

🔸Animació infantil amb el mijac Sagrada Família

🔸 Vermut popular

🔸 Contacontes per a totes les edats amb l’Ós Mandrós

🔸 Dinar (fideuà + pa + aigua/vi + postres) 12€

🔸 Actuacions musicals amb:

🎼 Natxo Tarrés
🎼 El Fugitiu

Presenta l’acte Aina Font (periodista)  🎤

Inscripcions pel dinar a:
– Bar Moe’s
– Mengem Bages (ctra pont de vilomara)
– La Taverna dels Predicadors
o a cdrmanresa.est@gmail.com

Inscriu-t’hi, places limitades

NO HI POTS FALTAR !!! ✊

Xerrada “Límits del creixement i el projecte MEDEAS” amb el Dr. Jordi Solé Ollé.

Xerrada “Límits del creixement i el projecte MEDEAS” amb el Dr. Jordi Solé Ollé. Doctor en Física per la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).

La crisi financera, energètica i ambiental ens duu cap al decreixement forçat?  Com afectarà l’escassetat de combustibles fòssils al model de societat i al proveïment energètic?

Els investigadors del MIT que van elaborar ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT l’any 1972 ja van predir aquesta crisi de recursos naturals. Des de 1984 la humanitat gasta més petroli del que troba. Cap a on ens porta aquest escenari?

La transició a una economia amb baixes emissions de carboni necessita assolir diferents objectius: competitivitat, protecció del medi ambient, creació de llocs de treball i benestar social. En aquest sentit els legisladors en totes les administracions i els diferents actors en diferents àmbits socials necessiten eines que, més enllà del sector energètic, incloguin l’economia i aspectes socials i ambientals. Actualment, la majoria d’eines disponibles no consideren la integració d’aquests aspectes per connectar-los amb el sector energètic. D’altra banda, les eines de modelatge d’energia actuals sovint no tenen la documentació i la transparència necessàries i han estat desenvolupats per a un públic molt especialitzat, això crea problemes pel que fa la validació i comparació dels resultats, així com pel que fa a una revisió independent. Per tant, existeix una necessitat ben urgent d’adaptar o crear noves eines que tinguin en compte aquesta necessària integració de diferents aspectes en les relacions energia-societat-economia-medi ambient a més, amb una total transparència.

El projecte MEDEAS pretén dissenyar i construir un model que vagi en aquesta direcció d’integració d’aspectes socials, econòmics i energètics i que sigui totalment transparent i públic.

Carta abierta de Gabriel Rufián a Oriol Junqueras.

Magnífica carta oberta de Gabriel Rufian a Oriol Junqueras, el dia abans d’anar a visitar-lo a la presó d’Estremera.

#LaDemocràciaSempreGuanya #LlibertatPresosPolítics

Barcelona – Jueves, 01/02/2018

Oriol, ¿cómo estás? El sábado voy a verte. Por aquí todo sigue igual. Dicen que nos ganan. Y nosotros tenemos la autoridad de Macià, la valentía de Companys, la visión de Maragall, la humanidad de Joan Tardà, la conciencia de David Fernández, la luz de Cuixart y la rebeldía de Albano Dante. Tenemos un 1 y 3 de Octubre eternos. Tenemos el recuerdo en la piel del cuero de sus porras. Tenemos la determinación de perderlo todo, por ganarlo todo.

Tenemos un país que utiliza políticos para defenderse y no políticos que utilizan a un país para salvarse. Tenemos el valor de llamar gánster a gánsters. Tenemos la voluntad de luchar por la dignidad de quién sea, ya sea de ‘Santako’,  Vic, Toledo, Huelva, Lugo, Olot u Hospitalet. Tenemos la memoria de nuestros barrios, de lo que fueron y de lo que son. Tenemos amigos en la cárcel de Estremera y del exilio a los que han votado millares.

Tenemos su cuadro podrido escondido en el desván. Tenemos a Guillem Agulló, Lluís Xirinacs y Xavier Vinader mirándonos desde el cielo. Tenemos una patria hecha de los hijos de quienes fueron tratados como esclavos. Tenemos la suerte de haber agotado el miedo. Tenemos la obligación de no perder más. Tenemos más calles que despachos.

Tenemos 100 por cada uno de los que encarcelan y encarcelarán. Tenemos más políticos en plazas que en palacios. Tenemos reyes de los que matan dragones por secuestrar a princesas y no de los que amenazan a pueblos por votar. Tenemos el peso de nuestras conciencias y no de nuestros bolsillos. Tenemos al otro por delante del yo. Tenemos el alma dorada. Tenemos dos millones de ilusiones. Tenemos memoria para dar y tomar.

Tenemos años para dar a una causa y más aún para disfrutarla. Tenemos hijos por los que pelear. Tenemos a valientes encarcelados por corruptos. Tenemos el día que salgas y todos los que vendrán. Tenemos a 70 diputados otra vez. Tenemos un país ganado a pulso que defender. Tenemos todo esto y aún dicen que nos ganan. Por aquí todo sigue igual. Un abrazo, amigo. El sábado te veo.